La companyia Magdalena Garzón es consolida l’any 2016 amb la creació de la peça Verònica, concebuda per a espais no convencionals, després d’una trajectòria iniciada el 2011 explorant la relació entre música i dansa en peces com Astres Mínims, Hitzak o Saïdia. Des d’aleshores ha presentat els seus treballs en festivals i institucions com Dansa Metropolitana, el Mercat de les Flors, el CCCB, el Festival Palma Dansa i en diversos escenaris internacionals a Alemanya i França. La seva darrera creació, Altars Profans, s’inspira en la fotografia de Toni Catany i aprofundeix en la relació entre cos, silenci, ritu i contemplació, des d’una mirada propera a la dansa Butoh.
Paral·lelament a la creació escènica, la companyia desenvolupa projectes de mediació artística amb diferents col·lectius i contextos, com ara la dansa per a persones invidents o la creació en entorns hospitalaris i de salut mental amb joves. La seva poètica es defineix per la idea de tradició innovada i un compromís amb el patrimoni material i immaterial, que es concreta en projectes com Retaule en dues parts, amb música d’orgue, una reivindicació contemporània del patrimoni organístic des de l’escena.
En aquesta ocasió i 10 anys després es recupera l’espectacle Verònica però amb la col·laboració en directe del reconegut cor de noies Aglepta, de Sant Cugat del Vallès.